Fa molt temps
que no escric al bloc, però penso que he trobat un nou motiu per afegir una
nova entrada.
Primer de tot, i abans d'escriure, vull deixar clar
que el següent text és una opinió personal d'un
entrenador de bàsquet, d'un amant d'aquest esport, i no té cap vinculació amb
cap dels dos clubs als que entreno. També dir, que parlaré d'un fet puntual
d'un arbitratge, no de la capacitat d'arbitrar d'aquesta persona, ni tampoc del
col·lectiu arbitral.
Us poso en
situació. derbi local entre 2 preminis de nivell A. El partit previ va ser un
derbi comarcal de cadet preferent, on els arbitres van arribar a trucar els
mossos...com no se que va passar, només senyalaré el fet pensant en que la
situació podia afectar al posterior arbitratge,
Als fets. Durant
el partit, on ja al segon període es va xiular una tècnica a 'entrenadora rival..(no soc conscient del
motiu) va passar una primera situació discutible. Una jugadora treu de banda
(tenint metres per darrera la línea) i una altre l'esta defensant (en tot moment
dins del camp), i quan portava uns segons, demana distancia, amb el que
l’àrbitre para, i dona aquesta distància (innecessària, la tenia de sobres). La
meva pregunta és, llavors castigues una bona defensa i premies una mala decisió
ofensiva deixant 9 segons per treure de banda? La seva resposta és que estem a
premini, que es tracte de ensenyar als nens el reglament. Trobo discutible
aquest argument, però és el seu criteri, doncs endavant. A partir d'aquí
comença el show...
Darrera la taula
tinc el meu coordinador, al que em giro a comentar-li alguna cosa, l’àrbitre,
para el partit a dirigir-se a mi dient-me que ho deixi estar, que em dediqui a
entrenar. Aquest fet, comença a crispar els nervis, doncs a partir d’allà està
massa pendent de mi, i menys del partit (eh, però que és un premini i s'ha
d'ensenyar el reglament...mirant l'entrenador local).
El partit
segueix el seu curs fins que cometem una falta de llançament (falta molt lara), la jugadora erra el segon tir lliure,
però una jugadora meva entra abans 'hora
i per tant es repeteix el llançament. Torna a errar i tornem a repetir-lo, ara
ha estat una altre jugadora la que ha entrat. L’àrbitre perfecte, els hi
explica a les jugadores el motiu en les dues situacions. Torna a fallar i torna
a fer-lo repetir, ara ja no ha entrat ningú crec, per tant li pregunto mentre
dona el següent llançament. Amb tot el soroll no el sento, però crec que diu
"per la mare, per la mare". I torna a errar i el fa repetir de nou.
Ja no entenc res...li pregunto, per saber quina jugadora és i explicar-li
què està fent malament, i ara em sembla sentir "per la grada per la
grada...". Per fi el fica, i el partit segueix. Quan acaba el període li
vaig a preguntar, a que no l’havia entès
bé. La resposta és: hi ha una mare a la grada que està dient " està
trepitjant" quan la jugadora està a 1 metre de la línea, i això es una conducta
antiesportiva. Aquí comencem una discussió que dono per finalitzada dues
vegades i ell la segona em replica davant les meves jugadores.."ets un mal
formador"... "només t'importa guanyar" (puntualitzo, que quan
van sortir calendaris sabia que les meves opcions de guanyar eren inferiors al
0%, i que en aquest punt del partit, devia perdre de 40...però suposo que devia
voler guanyar). Al iniciar el quart, amb el partit en joc, parlo amb el meu
coordinador de nou. L’àrbitre atura el partit de nou, ve cap allà buscant
...bé, de fet no se que busca. Acaba en plan "prepotent" preguntant
qui és i que fa allà baix si no te fitxa. Al final està traient de polleguera a
2 persones, i al públic que ja no sap si està en una final ACB amb tot aquest
criteri, parades etc. Finalment el partit torna a rutllar uns minuts. L’àrbitre
pita una falta de tir. Jo considero que la defensa de la meva jugadora ha estat
correcte, però no protesto, li dic a la meva jugadora "la defensa ha estat
bé, no has baixat braços, no era falta". I de cop sento el xiulet, i em
veig assenyalat per l’àrbitre marcant una tècnica. Buff...és igual, que acabi
ja aquest circ sisplau, no sense tornar-me a dir que soc "un mal
formador". Dins l’últim minut del quart, l’àrbitre s'acosta a mi, i em
demana disculpes per dir-me que soc un mal formador, que estava equivocat i no
que no m'ho havia d'haver dit. Així, amb una persona ja més raonable, després
de felicitar a les meves jugadores pel gran partit que van fer, i a les rivals
per la victòria, vaig a parlar amb l’àrbitre.
Comença
defensant-se sobre els tirs lliures, dient que si l'acció del públic
("està trepitjant") hagués estat en contra meu si em faria ràbia, al
que li responc que molt probablement, i em diu que al revés hagués fet el mateix.
Jo li argumento que seguiria estant en disconformitat, ja que...si els 2
primers tirs lliures es repeteixen per errades de les jugadores i els hi
explica, quina ajuda formativa dona quan si ho fan bé, el tir lliure es
repeteix de nou perquè des de la grada es diu alguna cosa. quina mena d'ensenyança els hi estem donant?
Castiguem quan ho fan malament, i quan ho fan bé també?.
Després em
comenta la tècnica, justificada de dos maneres, Diu que tant una com l'altre
segurament si el partit anterior no hagués anat com ha anat, no les hagués
xiulat (però no era una categoria premini on estem formant..com podem formar
portant com al cap encara el que ha passat a un cadet preferent?). També em diu
que l'he desautoritzat davant les jugadores al dir que no era falta, ja que és
com dir que no en té ni idea. Jo li contesto, que quan ell em diu mal formador
davant de les
meves jugadores,
sí que intenta desautoritzar-me davant d'elles, i que és molt més greu. Però
també li dic..quan una jugadora fa passes i no li pites, jo li dic que boti
abans de caminar que ha fet passes de sortida, i que segons el que m'està
dient, és el mateix, l'estic desautoritzant davant de les jugadores, però allà
ni tant sols li dona importància. Tant en una argumentació com a l'altre no té
una resposta clara, amb el que en part, em dona certa
raó. Ni al tir lliure, ni a la tècnica estic fent una altre cosa que no sigui
ajudar a formar a les meves jugadores. És el que més m'importa, per sobre el
resultat, un arbitratge o el que sigui. Diré en defensa de l’àrbitre que no
crec que ho fes a mala fe, simplement, va creure's el salvador de les
categories de formació aplicant un criteri arbitral seu, sense pensar en tots
els pros i contres. El principal problema, és que una actuació força bona en general,
ni tant sols es va veure apreciada, degut a tot el show muntat durant moments
puntuals del partit, que al final és amb el que tothom es va quedar.
Per tancar, vull
indicar que els arbitres tenen una difícil tasca, ens han d’aguantar als
entrenadors, als jugadors, i a les grades, a partir d’aplicar unes normes,
tenint un criteri encertat, i ajudant a formar als jugadors. És una feina
difícil, molt, però crec que ningú ha d’oblidar quin ha de ser el seu principal
objectiu (en formació). Ajudar al jugador, a conèixer les normes quan coment
una infracció d’aquestes, explicant el motiu. D’aquesta manera, si per exemple un entrenador corregeix durant la setmana el no aixecar el peu de pivot per no fer passes
de sortida, és veu reforçat quan durant el partit, una persona aliena a l’equip i amb l'estatus que tenen els àrbitres pels jugadors,
li explica el mateix quan s’equivoca.
