dilluns, 3 de febrer de 2014

"Ets un mal formador"

Fa molt temps que no escric al bloc, però penso que he trobat un nou motiu per afegir una nova entrada.

Primer de tot, i abans d'escriure, vull deixar clar que el següent text és una opinió personal d'un entrenador de bàsquet, d'un amant d'aquest esport, i no té cap vinculació amb cap dels dos clubs als que entreno. També dir, que parlaré d'un fet puntual d'un arbitratge, no de la capacitat d'arbitrar d'aquesta persona, ni tampoc del col·lectiu arbitral.

Us poso en situació. derbi local entre 2 preminis de nivell A. El partit previ va ser un derbi comarcal de cadet preferent, on els arbitres van arribar a trucar els mossos...com no se que va passar, només senyalaré el fet pensant en que la situació podia afectar al posterior arbitratge,

Als fets. Durant el partit, on ja al segon període es va xiular una tècnica a  'entrenadora rival..(no soc conscient del motiu) va passar una primera situació discutible. Una jugadora treu de banda (tenint metres per darrera la línea) i una altre l'esta defensant (en tot moment dins del camp), i quan portava uns segons, demana distancia, amb el que l’àrbitre para, i dona aquesta distància (innecessària, la tenia de sobres). La meva pregunta és, llavors castigues una bona defensa i premies una mala decisió ofensiva deixant 9 segons per treure de banda? La seva resposta és que estem a premini, que es tracte de ensenyar als nens el reglament. Trobo discutible aquest argument, però és el seu criteri, doncs endavant. A partir d'aquí comença el show...
Darrera la taula tinc el meu coordinador, al que em giro a comentar-li alguna cosa, l’àrbitre, para el partit a dirigir-se a mi dient-me que ho deixi estar, que em dediqui a entrenar. Aquest fet, comença a crispar els nervis, doncs a partir d’allà està massa pendent de mi, i menys del partit (eh, però que és un premini i s'ha d'ensenyar el reglament...mirant l'entrenador local).

El partit segueix el seu curs fins que cometem una falta de llançament (falta molt  lara), la jugadora erra el segon tir lliure, però una jugadora meva entra abans  'hora i per tant es repeteix el llançament. Torna a errar i tornem a repetir-lo, ara ha estat una altre jugadora la que ha entrat. L’àrbitre perfecte, els hi explica a les jugadores el motiu en les dues situacions. Torna a fallar i torna a fer-lo repetir, ara ja no ha entrat ningú crec, per tant li pregunto mentre dona el següent llançament. Amb tot el soroll no el sento, però crec que diu "per la mare, per la mare". I torna a errar i el fa repetir de nou. Ja no entenc res...li pregunto, per saber quina jugadora és i explicar-li  què està fent malament, i ara em sembla sentir "per la grada per la grada...". Per fi el fica, i el partit segueix. Quan acaba el període li vaig a preguntar,  a que no l’havia entès bé. La resposta és: hi ha una mare a la grada que està dient " està trepitjant" quan la jugadora està a 1 metre de la línea, i això es una conducta antiesportiva. Aquí comencem una discussió que dono per finalitzada dues vegades i ell la segona em replica davant les meves jugadores.."ets un mal formador"... "només t'importa guanyar" (puntualitzo, que quan van sortir calendaris sabia que les meves opcions de guanyar eren inferiors al 0%, i que en aquest punt del partit, devia perdre de 40...però suposo que devia voler guanyar). Al iniciar el quart, amb el partit en joc, parlo amb el meu coordinador de nou. L’àrbitre atura el partit de nou, ve cap allà buscant ...bé, de fet no se que busca. Acaba en plan "prepotent" preguntant qui és i que fa allà baix si no te fitxa. Al final està traient de polleguera a 2 persones, i al públic que ja no sap si està en una final ACB amb tot aquest criteri, parades etc. Finalment el partit torna a rutllar uns minuts. L’àrbitre pita una falta de tir. Jo considero que la defensa de la meva jugadora ha estat correcte, però no protesto, li dic a la meva jugadora "la defensa ha estat bé, no has baixat braços, no era falta". I de cop sento el xiulet, i em veig assenyalat per l’àrbitre marcant una tècnica. Buff...és igual, que acabi ja aquest circ sisplau, no sense tornar-me a dir que soc "un mal formador". Dins l’últim minut del quart, l’àrbitre s'acosta a mi, i em demana disculpes per dir-me que soc un mal formador, que estava equivocat i no que no m'ho havia d'haver dit. Així, amb una persona ja més raonable, després de felicitar a les meves jugadores pel gran partit que van fer, i a les rivals per la victòria, vaig a parlar amb l’àrbitre.

Comença defensant-se sobre els tirs lliures, dient que si l'acció del públic ("està trepitjant") hagués estat en contra meu si em faria ràbia, al que li responc que molt probablement, i em diu que al revés hagués fet el mateix. Jo li argumento que seguiria estant en disconformitat, ja que...si els 2 primers tirs lliures es repeteixen per errades de les jugadores i els hi explica, quina ajuda formativa dona quan si ho fan bé, el tir lliure es repeteix de nou perquè des de la grada es diu alguna cosa.  quina mena d'ensenyança els hi estem donant? Castiguem quan ho fan malament, i quan ho fan bé també?.
Després em comenta la tècnica, justificada de dos maneres, Diu que tant una com l'altre segurament si el partit anterior no hagués anat com ha anat, no les hagués xiulat (però no era una categoria premini on estem formant..com podem formar portant com al cap encara el que ha passat a un cadet preferent?). També em diu que l'he desautoritzat davant les jugadores al dir que no era falta, ja que és com dir que no en té ni idea. Jo li contesto, que quan ell em diu mal formador davant de les
meves jugadores, sí que intenta desautoritzar-me davant d'elles, i que és molt més greu. Però també li dic..quan una jugadora fa passes i no li pites, jo li dic que boti abans de caminar que ha fet passes de sortida, i que segons el que m'està dient, és el mateix, l'estic desautoritzant davant de les jugadores, però allà ni tant sols li dona importància. Tant en una argumentació com a l'altre no té una resposta clara, amb el que en part, em dona  certa raó. Ni al tir lliure, ni a la tècnica estic fent una altre cosa que no sigui ajudar a formar a les meves jugadores. És el que més m'importa, per sobre el resultat, un arbitratge o el que sigui. Diré en defensa de l’àrbitre que no crec que ho fes a mala fe, simplement, va creure's el salvador de les categories de formació aplicant un criteri arbitral seu, sense pensar en tots els pros i contres. El principal problema, és que una actuació força bona en general, ni tant sols es va veure apreciada, degut a tot el show muntat durant moments puntuals del partit, que al final  és amb el que tothom es va quedar.

Per tancar, vull indicar que els arbitres tenen una difícil tasca, ens han d’aguantar als entrenadors, als jugadors, i a les grades, a partir d’aplicar unes normes, tenint un criteri encertat, i ajudant a formar als jugadors. És una feina difícil, molt, però crec que ningú ha d’oblidar quin ha de ser el seu principal objectiu (en formació). Ajudar al jugador, a conèixer les normes quan coment una infracció d’aquestes, explicant el motiu. D’aquesta manera, si per exemple un entrenador corregeix durant la setmana el no aixecar el peu de pivot per no fer passes de sortida, és veu reforçat quan durant el partit, una persona aliena a l’equip i amb l'estatus que tenen els àrbitres pels jugadors, li explica el mateix quan s’equivoca.

Cap comentari:

Publica un comentari