dimecres, 22 d’abril de 2015

Defenses zonals en categoria sènior. Formació, competició, o ambdues?

Feia molt que no em decidia a escriure, doncs no acabava de trobar un tema que m'hi motivés, però en les darreres setmanes després de portar 3 partits i mig rebent exclusivament defenses zonals, m'ha motivat a donar el pas.

Primer de tot, deixar clar que no estic en contra de les defenses zonals, sota cap concepte. Són un recurs més del joc que els entrenadors hem d'explotar, i per la meva experiència, majoritàriament donen els resultats esperats quan les apliques amb el que tenen el valor afegit que mentalment els jugadors hi creuen, i això és molt important.

Centrant-me en categoria sènior (no professional), ja que en categories junior i cadet no hi ha cap mena de dubte que no seria formatiu aplicar-les 40m, vull obrir els meus pensaments. Us poso al dia. Aquesta temporada estic entrenant el sènior femení d'Escola Pia, format per jugadores de 18 a 31 anys. L'equip és nou d'aquest any i està competint a 3a Catalana, sent a dia d'avui les segones classificades amb 4 derrotes en 26 partits i en posicions d'ascens. Dit això, dels darrers 4 partits, primer les líders 20m en zona, després les sisenes 40m, de nou les líders 40 minuts, i aquest cap de setmana les quartes per la cua 40m més. I jo em pregunto, cal?

Plantejar la zona com una alternativa defensiva per trencar partits, per canviar dinàmiques, o simplement per endur-te una victòria posant-la en minuts puntuals en aquetes categories no només és una eina que poden utilitzar els entrenadors, sinó que HAN DE TENIR PRESENT, la utilitzin o no. Però plantejar tot un partit amb aquesta defensa per poder competir contra l'equip rival, és bo? Estem en una categoria de formació, de competició o ambdues?
Jo em plantejo el meu equip com un equip de competició, però partint de la base que totes, tant la de 18 com la de 31 anys tenen coses per aprendre, i les haig de ajudar a seguir-se formant, tant individualment, col·lectivament i mentalment. És a dir, competició a través de formació. Des del meu punt de vista, si jo plantegés una defensa zonal per amagar carències i poder competir contra un rival més talentós, estaria faltant a la part de formació, i les jugadores, poc a poc, s'acomodarien a les seves carències i veurien menys necessari treballar-les i millorar-les. Em plantejo quina classe d' "entrenador" seria...un gestor de banquetes. I tot això ho dic havent viscut temporades on el meu equip era inferior a molts de la categoria (o a alguns), i he vist aquest camí fàcil també, i fins i tot en algun moment el vaig agafar.

Per acabar, i com a resum, convido a tots els entrenadors a fer una reflexió com la que jo he fet i com les que seguiré fent, i intentem no tapar les carències dels jugadors, sinó ajudar-los per treballar-les i millorar-les i utilitzar els nostres recursos com un "menú tàctic" on desenvolupar les nostres habilitats de lectura en les diferents situacions que es plantegen en un partit



Cap comentari:

Publica un comentari