Primer de tot, deixar clar que no estic en contra de les defenses zonals, sota cap concepte. Són un recurs més del joc que els entrenadors hem d'explotar, i per la meva experiència, majoritàriament donen els resultats esperats quan les apliques amb el que tenen el valor afegit que mentalment els jugadors hi creuen, i això és molt important.
Centrant-me en categoria sènior (no professional), ja que en categories junior i cadet no hi ha cap mena de dubte que no seria formatiu aplicar-les 40m, vull obrir els meus pensaments. Us poso al dia. Aquesta temporada estic entrenant el sènior femení d'Escola Pia, format per jugadores de 18 a 31 anys. L'equip és nou d'aquest any i està competint a 3a Catalana, sent a dia d'avui les segones classificades amb 4 derrotes en 26 partits i en posicions d'ascens. Dit això, dels darrers 4 partits, primer les líders 20m en zona, després les sisenes 40m, de nou les líders 40 minuts, i aquest cap de setmana les quartes per la cua 40m més. I jo em pregunto, cal?
Plantejar la zona com una alternativa defensiva per trencar partits, per canviar dinàmiques, o simplement per endur-te una victòria posant-la en minuts puntuals en aquetes categories no només és una eina que poden utilitzar els entrenadors, sinó que HAN DE TENIR PRESENT, la utilitzin o no. Però plantejar tot un partit amb aquesta defensa per poder competir contra l'equip rival, és bo? Estem en una categoria de formació, de competició o ambdues?
Jo em plantejo el meu equip com un equip de competició, però partint de la base que totes, tant la de 18 com la de 31 anys tenen coses per aprendre, i les haig de ajudar a seguir-se formant, tant individualment, col·lectivament i mentalment. És a dir, competició a través de formació. Des del meu punt de vista, si jo plantegés una defensa zonal per amagar carències i poder competir contra un rival més talentós, estaria faltant a la part de formació, i les jugadores, poc a poc, s'acomodarien a les seves carències i veurien menys necessari treballar-les i millorar-les. Em plantejo quina classe d' "entrenador" seria...un gestor de banquetes. I tot això ho dic havent viscut temporades on el meu equip era inferior a molts de la categoria (o a alguns), i he vist aquest camí fàcil també, i fins i tot en algun moment el vaig agafar.
Per acabar, i com a resum, convido a tots els entrenadors a fer una reflexió com la que jo he fet i com les que seguiré fent, i intentem no tapar les carències dels jugadors, sinó ajudar-los per treballar-les i millorar-les i utilitzar els nostres recursos com un "menú tàctic" on desenvolupar les nostres habilitats de lectura en les diferents situacions que es plantegen en un partit