dimarts, 1 de juliol del 2014

Una autoreflexió. Estímols que et fan pensar per millorar

Ahir a la nit, Alejandro Garcia Reneses, Aito (@AlejandroGar114), va penjar una imatge via twitter que contenia un text que va escriure sota el títol de "EL SCOUTING EN MINIBASKET", que deixo aquí sota per qui no l'hagi pogut llegir:


Després de donar-hi voltes, de cop vaig recordar una xerrada a la que vaig assistir de Xavi Garcia (@xgpcoach) aquesta mateixa temporada, i al meu cap van començar a aparèixer idees i reflexions. Tenint en compte que Aito és dels millors, sinó el millor, entrenador a nivell nacional, i Xavi és un entrenador que està tractant aquest nou concepte de coaching des de fa temps i inculcant noves idees als entrenadors que assisteixen a les seves conferencies, no vull que ningú pensi que aquest escrit està a la seva alçada. Simplement la meva ment a unit 2 idees d'aquests 2 entrenadors per crear una pròpia que decideixo compartir al meu blog.

Utilitzo el mateix exemple, "en un partit reconec els rivals i aquest fet em servirà per: si jo tinc un jugador que defensa malament els tiradors i se qui són els tiradors del equip contrari, a aquest jugador el poso a defensar aquests tiradors, per què d'aquesta manera apren a defensar-los". De fet és un concepte que tant als que l’utilitzem a vegades com els que no, n’hauríem d'aprendre...estem en FORMACIÓ!. No li falta raó però aquí ens podem trobar amb un tema emocional complicat. Si un jugador no sap defensar a un tirador i el fem defensar a un tirador, a la llarga n'aprendrà, però a curt termini, pensem en la frustració, la negativitat, el sentiment de ser dolent... i altres aspectes psicològicament negatius que pot tenir per aquest jugador? Quants jugadors podríem perdre pel camí abans de que aprenguin a defensar al tirador? Aquí és on ve la idea que transmetia en Xavi, i a partir de la qual jo faig la nova proposta. Jo tinc un jugador que no sap defensar a un tirador, però en canvi si defensa bé ... el 1x1 (per exemple). Després d'identificar els tiradors de l'equip contrari i el jugadors que més penetren, durant la primera meitat del partit, emparello al meu jugador amb un jugador rival que jugui molts 1x1. Volem que el jugador es senti important, que entri en un estat d'eufòria, de positivisme, i quan el tinguem en aquest estat, llavors li canviem la defensa i li expressem una total confiança en que seguirà fent-ho igual de bé. El jugador no és millor defensor de tiradors que al principi del partit, però a la primera errada no vindrà avall, seguirà endavant, per què el tenim positiu. Al final de partit, surti com surti aquest nou plantejament defensiu, aquell jugador no estarà desmotivat, segurament tampoc estarà com abans de fer el canvi de defensa, però mentalment estarà millor. 

Amb això no crec que fem miracles, possiblement en alguns casos podrem millorar el temps en l'aprenentatge de un concepte, ja que el temps que hi ha dedicat ha estat amb la ment en positiu i sabem que ens ha donat el 100%.

En base a aquest exemple de defensa en un partit, podem traslladar aquesta idea a molts conceptes i moments de partits i d'entrenaments. Jugar a bàsquet implica tenir un bon nivell físic, tècnic, tàctic i també psicològic, aquest últim pot ajudar positivament o negativament als 3 anteriors.

Gràcies a aquests 2 grans entrenadors que han fet que pugui tenir aquesta autoreflexió que segur que em farà ser una mica millor.

dijous, 6 de febrer del 2014

Enllaços de dos articles interesants

De moment no tinc un nou tema per aportar idees, però si deixaré 2 enllaços sobre 2 articles que penso que poden ser interessants, el primer és meu, publicat a la zona d'entrenadors de la web de la Pia, i l'altre del Xavi Garcia (ex-entrenador ACB, que té un blog molt bo i dinàmic que us animo a seguir), sobre dos temàtiques molts diferents.

- El 5x5, un recurs sobreestimat en mini bàsquet

- Lesions, oportunitat o calamitat?

Espero que us agradin ;)

dilluns, 3 de febrer del 2014

"Ets un mal formador"

Fa molt temps que no escric al bloc, però penso que he trobat un nou motiu per afegir una nova entrada.

Primer de tot, i abans d'escriure, vull deixar clar que el següent text és una opinió personal d'un entrenador de bàsquet, d'un amant d'aquest esport, i no té cap vinculació amb cap dels dos clubs als que entreno. També dir, que parlaré d'un fet puntual d'un arbitratge, no de la capacitat d'arbitrar d'aquesta persona, ni tampoc del col·lectiu arbitral.

Us poso en situació. derbi local entre 2 preminis de nivell A. El partit previ va ser un derbi comarcal de cadet preferent, on els arbitres van arribar a trucar els mossos...com no se que va passar, només senyalaré el fet pensant en que la situació podia afectar al posterior arbitratge,

Als fets. Durant el partit, on ja al segon període es va xiular una tècnica a  'entrenadora rival..(no soc conscient del motiu) va passar una primera situació discutible. Una jugadora treu de banda (tenint metres per darrera la línea) i una altre l'esta defensant (en tot moment dins del camp), i quan portava uns segons, demana distancia, amb el que l’àrbitre para, i dona aquesta distància (innecessària, la tenia de sobres). La meva pregunta és, llavors castigues una bona defensa i premies una mala decisió ofensiva deixant 9 segons per treure de banda? La seva resposta és que estem a premini, que es tracte de ensenyar als nens el reglament. Trobo discutible aquest argument, però és el seu criteri, doncs endavant. A partir d'aquí comença el show...
Darrera la taula tinc el meu coordinador, al que em giro a comentar-li alguna cosa, l’àrbitre, para el partit a dirigir-se a mi dient-me que ho deixi estar, que em dediqui a entrenar. Aquest fet, comença a crispar els nervis, doncs a partir d’allà està massa pendent de mi, i menys del partit (eh, però que és un premini i s'ha d'ensenyar el reglament...mirant l'entrenador local).

El partit segueix el seu curs fins que cometem una falta de llançament (falta molt  lara), la jugadora erra el segon tir lliure, però una jugadora meva entra abans  'hora i per tant es repeteix el llançament. Torna a errar i tornem a repetir-lo, ara ha estat una altre jugadora la que ha entrat. L’àrbitre perfecte, els hi explica a les jugadores el motiu en les dues situacions. Torna a fallar i torna a fer-lo repetir, ara ja no ha entrat ningú crec, per tant li pregunto mentre dona el següent llançament. Amb tot el soroll no el sento, però crec que diu "per la mare, per la mare". I torna a errar i el fa repetir de nou. Ja no entenc res...li pregunto, per saber quina jugadora és i explicar-li  què està fent malament, i ara em sembla sentir "per la grada per la grada...". Per fi el fica, i el partit segueix. Quan acaba el període li vaig a preguntar,  a que no l’havia entès bé. La resposta és: hi ha una mare a la grada que està dient " està trepitjant" quan la jugadora està a 1 metre de la línea, i això es una conducta antiesportiva. Aquí comencem una discussió que dono per finalitzada dues vegades i ell la segona em replica davant les meves jugadores.."ets un mal formador"... "només t'importa guanyar" (puntualitzo, que quan van sortir calendaris sabia que les meves opcions de guanyar eren inferiors al 0%, i que en aquest punt del partit, devia perdre de 40...però suposo que devia voler guanyar). Al iniciar el quart, amb el partit en joc, parlo amb el meu coordinador de nou. L’àrbitre atura el partit de nou, ve cap allà buscant ...bé, de fet no se que busca. Acaba en plan "prepotent" preguntant qui és i que fa allà baix si no te fitxa. Al final està traient de polleguera a 2 persones, i al públic que ja no sap si està en una final ACB amb tot aquest criteri, parades etc. Finalment el partit torna a rutllar uns minuts. L’àrbitre pita una falta de tir. Jo considero que la defensa de la meva jugadora ha estat correcte, però no protesto, li dic a la meva jugadora "la defensa ha estat bé, no has baixat braços, no era falta". I de cop sento el xiulet, i em veig assenyalat per l’àrbitre marcant una tècnica. Buff...és igual, que acabi ja aquest circ sisplau, no sense tornar-me a dir que soc "un mal formador". Dins l’últim minut del quart, l’àrbitre s'acosta a mi, i em demana disculpes per dir-me que soc un mal formador, que estava equivocat i no que no m'ho havia d'haver dit. Així, amb una persona ja més raonable, després de felicitar a les meves jugadores pel gran partit que van fer, i a les rivals per la victòria, vaig a parlar amb l’àrbitre.

Comença defensant-se sobre els tirs lliures, dient que si l'acció del públic ("està trepitjant") hagués estat en contra meu si em faria ràbia, al que li responc que molt probablement, i em diu que al revés hagués fet el mateix. Jo li argumento que seguiria estant en disconformitat, ja que...si els 2 primers tirs lliures es repeteixen per errades de les jugadores i els hi explica, quina ajuda formativa dona quan si ho fan bé, el tir lliure es repeteix de nou perquè des de la grada es diu alguna cosa.  quina mena d'ensenyança els hi estem donant? Castiguem quan ho fan malament, i quan ho fan bé també?.
Després em comenta la tècnica, justificada de dos maneres, Diu que tant una com l'altre segurament si el partit anterior no hagués anat com ha anat, no les hagués xiulat (però no era una categoria premini on estem formant..com podem formar portant com al cap encara el que ha passat a un cadet preferent?). També em diu que l'he desautoritzat davant les jugadores al dir que no era falta, ja que és com dir que no en té ni idea. Jo li contesto, que quan ell em diu mal formador davant de les
meves jugadores, sí que intenta desautoritzar-me davant d'elles, i que és molt més greu. Però també li dic..quan una jugadora fa passes i no li pites, jo li dic que boti abans de caminar que ha fet passes de sortida, i que segons el que m'està dient, és el mateix, l'estic desautoritzant davant de les jugadores, però allà ni tant sols li dona importància. Tant en una argumentació com a l'altre no té una resposta clara, amb el que en part, em dona  certa raó. Ni al tir lliure, ni a la tècnica estic fent una altre cosa que no sigui ajudar a formar a les meves jugadores. És el que més m'importa, per sobre el resultat, un arbitratge o el que sigui. Diré en defensa de l’àrbitre que no crec que ho fes a mala fe, simplement, va creure's el salvador de les categories de formació aplicant un criteri arbitral seu, sense pensar en tots els pros i contres. El principal problema, és que una actuació força bona en general, ni tant sols es va veure apreciada, degut a tot el show muntat durant moments puntuals del partit, que al final  és amb el que tothom es va quedar.

Per tancar, vull indicar que els arbitres tenen una difícil tasca, ens han d’aguantar als entrenadors, als jugadors, i a les grades, a partir d’aplicar unes normes, tenint un criteri encertat, i ajudant a formar als jugadors. És una feina difícil, molt, però crec que ningú ha d’oblidar quin ha de ser el seu principal objectiu (en formació). Ajudar al jugador, a conèixer les normes quan coment una infracció d’aquestes, explicant el motiu. D’aquesta manera, si per exemple un entrenador corregeix durant la setmana el no aixecar el peu de pivot per no fer passes de sortida, és veu reforçat quan durant el partit, una persona aliena a l’equip i amb l'estatus que tenen els àrbitres pels jugadors, li explica el mateix quan s’equivoca.