Una autoreflexió. Estímols que et fan pensar per millorar

Ahir a la nit, Alejandro Garcia Reneses, Aito (@AlejandroGar114), va penjar una imatge via twitter que contenia un text que va escriure sota el títol de "EL SCOUTING EN MINIBASKET", que deixo aquí sota per qui no l'hagi pogut llegir:

Després de donar-hi voltes, de cop vaig recordar una xerrada a la que vaig assistir de Xavi Garcia (@xgpcoach) aquesta mateixa temporada, i al meu cap van començar a aparèixer idees i reflexions. Tenint en compte que Aito és dels millors, sinó el millor, entrenador a nivell nacional, i Xavi és un entrenador que està tractant aquest nou concepte de coaching des de fa temps i inculcant noves idees als entrenadors que assisteixen a les seves conferencies, no vull que ningú pensi que aquest escrit està a la seva alçada. Simplement la meva ment a unit 2 idees d'aquests 2 entrenadors per crear una pròpia que decideixo compartir al meu blog.

Utilitzo el mateix exemple, "en un partit reconec els rivals i aquest fet em servirà per: si jo tinc un jugador que defensa malament els tiradors i se qui són els tiradors del equip contrari, a aquest jugador el poso a defensar aquests tiradors, per què d'aquesta manera apren a defensar-los". De fet és un concepte que tant als que l’utilitzem a vegades com els que no, n’hauríem d'aprendre...estem en FORMACIÓ!. No li falta raó però aquí ens podem trobar amb un tema emocional complicat. Si un jugador no sap defensar a un tirador i el fem defensar a un tirador, a la llarga n'aprendrà, però a curt termini, pensem en la frustració, la negativitat, el sentiment de ser dolent... i altres aspectes psicològicament negatius que pot tenir per aquest jugador? Quants jugadors podríem perdre pel camí abans de que aprenguin a defensar al tirador? Aquí és on ve la idea que transmetia en Xavi, i a partir de la qual jo faig la nova proposta. Jo tinc un jugador que no sap defensar a un tirador, però en canvi si defensa bé ... el 1x1 (per exemple). Després d'identificar els tiradors de l'equip contrari i el jugadors que més penetren, durant la primera meitat del partit, emparello al meu jugador amb un jugador rival que jugui molts 1x1. Volem que el jugador es senti important, que entri en un estat d'eufòria, de positivisme, i quan el tinguem en aquest estat, llavors li canviem la defensa i li expressem una total confiança en que seguirà fent-ho igual de bé. El jugador no és millor defensor de tiradors que al principi del partit, però a la primera errada no vindrà avall, seguirà endavant, per què el tenim positiu. Al final de partit, surti com surti aquest nou plantejament defensiu, aquell jugador no estarà desmotivat, segurament tampoc estarà com abans de fer el canvi de defensa, però mentalment estarà millor. 

Amb això no crec que fem miracles, possiblement en alguns casos podrem millorar el temps en l'aprenentatge de un concepte, ja que el temps que hi ha dedicat ha estat amb la ment en positiu i sabem que ens ha donat el 100%.

En base a aquest exemple de defensa en un partit, podem traslladar aquesta idea a molts conceptes i moments de partits i d'entrenaments. Jugar a bàsquet implica tenir un bon nivell físic, tècnic, tàctic i també psicològic, aquest últim pot ajudar positivament o negativament als 3 anteriors.

Gràcies a aquests 2 grans entrenadors que han fet que pugui tenir aquesta autoreflexió que segur que em farà ser una mica millor.